Els sistemes urbans generen múltiples serveis ecosistèmics pel benestar humà


Per Raül Toran, vicepresident de l’ACCC


El passat divendres, 10 de juny, va tenir lloc la darrera sessió del cicle “Ciutat Verda”, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i Il·lustraciència, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, amb la xerrada “Coneix els serveis ambientals del verd urbà” de Francesc Baró, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). La sessió, que se celebrà a la Casa Elizalde, va ser moderada per Alfons López de l’Aula Ambiental de Sagrada Família.


Alèxia - Parc dels Tres Turons, Barcelona


“Què son els serveis ambientals o ecosistèmics? Per a què serveixen? Són els beneficis que les persones obtenim dels ecosistemes. També es poden definir com les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes pel benestar humà”, explicà Baró. Els serveis ecosistèmics es poden dividir en quatre grups: d’aprovisionament (aliments, aigua dolça, etc.), de regulació (control de l’erosió, captura de CO2, etc.), els serveis culturals (recreació, apreciació estètica, etc.) i d’hàbitat o suport, els que constituirien les funcions ecològiques que permeten la provisió de la resta de serveis.

Dins d’aquests serveis, també trobem el concepte d’infraestructures verdes o blaves, que, a nivell urbà, inclouen els horts urbans, els parcs urbans, els rius i les cobertes verdes, entre altres.

Beneficis del verd urbà

El verd urbà té diferents beneficis pel nostre planeta i per la nostra salut: capturen les emissions de CO2 de l’atmosfera, redueixen la temperatura local, són hàbitats per diverses espècies, ajuden a que la gent es relacionen entre sí i que caminin i facin més activitat física,... També trobem el cas de moltes ciutats a Àsia i Àfrica, on bona part del consum d’aliments d’origen vegetal és auto-produït. Aquesta autoproducció és important per la capacitat d’autosuficiència, resiliència i adaptació de les ciutats. La vegetació mitiga l’anomenat efecte de l’illa de calor que es genera a les ciutats. A més, la vegetació actua com a filtre de partícules contaminants com NO2 i la matèria particulada (PM10) i actuen amortint el soroll. Així mateix, ajuda a disminuir l’aigua d’escorrentia.

Per altra part, els serveis culturals són segurament els més clars: ajuden a relaxar-se, potencien el passeig i augmenten el desenvolupament cognitiu, entre altres.

El cas de Barcelona

Barcelona és una ciutat molt compacta, on viuen més de 1,5 milions de persones en poc més de 10.000 ha. El verd total és de 2.800 ha (un 28% del total), del qual unes 1.000 Ha corresponen a verd urbà (el 10% del total).  Les principals àrees verdes de la ciutat són Collserola (1.795 Ha) i Montjuic (amb unes 300 Ha.). Els investigadors de l’ICTA-UAB han quantificat els serveis de regulació del verd urbà. El verd de la ciutat de Barcelona absorbeix unes 305 tones de contaminants atmosfèrics i 20.000 tones de CO2 l’any. També han realitzat un estudi centrat en Collserola, que és el pulmó de la ciutat. A nivell metropolità, els investigadors van analitzar la capacitat dels diferents espais verds (Collserola, Delta del Llobregat i Montseny) de generar serveis ambientals i van veure que alguns estaven infrautilitzats. En canvi, Collserola és un espai molt important a nivell de provisió de serveis ambientals per la seva proximitat a Barcelona i altres ciutats metropolitanes.

“Els sistemes urbans generen múltiples serveis ecosistèmics pel benestar humà, però encara tenen una consideració limitada en la presa de decisions. S’ha de cercar un enfocament multi-escalar. La vegetació en Barcelona pot ser efectiva per les PM10, però no en el NO2, per la qual cosa encara que incrementarem el nombre d’arbres no es milloraria la qualitat de l’aire en aquest contaminant, però sí en altres factors”, va concloure Baró.

Després de la xerrada, el grup de dibuixants va assistir al jardí de la Torre de les Aigües, un interior d’illa de l’Eixample dreta, per tal de dibuixar els espais verds urbans.



Nuria Domingo - Parc de les Infantes, Barcelona






  


"Los sistemas urbanos generan múltiples servicios ecosistémicos para el bienestar humano"

Por Raül Toran, vicepresidente de la ACCC

El pasado viernes, 10 de junio, tuvo lugar la última sesión del ciclo "Ciutat Verda", organizado por la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) y Il·lustraciència, con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, ​​con la charla "Conoce los servicios ambientales del verde urbano" de Francesc Baró, investigador del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA-UAB). La sesión, que se celebró en la Casa Elizalde, fue moderada por Alfons López del Aula Ambiental de Sagrada Familia.


Oriol - Riu Besòs, Sant Adrià de Besòs



"¿Qué son los servicios ambientales o ecosistémicos? ¿Para qué sirven? Son los beneficios que las personas obtenemos de los ecosistemas. También se pueden definir como las contribuciones directas o indirectas de los ecosistemas para el bienestar humano", explicó Baró. Los servicios ecosistémicos se pueden dividir en cuatro grupos: de aprovisionamiento (alimentos, agua dulce, etc.), de regulación (control de la erosión, captura de CO2, etc.), los servicios culturales (recreación, apreciación estética, etc.) y de hábitat o apoyo, los que constituirían las funciones ecológicas que permiten la provisión del resto de servicios.

Dentro de estos servicios, también encontramos el concepto de infraestructuras verdes o azules, que, a nivel urbano, incluyen los huertos urbanos, los parques urbanos, los ríos y las cubiertas verdes, entre otros.

Beneficios del verde urbano

El verde urbano tiene diferentes beneficios para nuestro planeta y para nuestra salud: capturan las emisiones de CO2 de la atmósfera, reducen la temperatura local, son hábitats para varias especies, ayudan a que la gente se relacionan entre sí y que caminen y hagan más actividad física,... También encontramos el caso de muchas ciudades en Asia y África, donde buena parte del consumo de alimentos de origen vegetal es auto-producido. Esta autoproducción es importante para la capacidad de autosuficiencia, resilencia y adaptación de las ciudades. La vegetación mitiga el llamado efecto de la isla de calor que se genera en las ciudades. Además, la vegetación actúa como filtro de partículas contaminantes como NO2 y la materia particulada (PM10) y actúan amortiguando el ruido. Asimismo, ayuda a disminuir el agua de escorrentía.

Por otra parte, los servicios culturales son seguramente los más claros: ayudan a relajarse, potencian el paseo y aumentan el desarrollo cognitivo, entre otros.

El caso de Barcelona

Barcelona es una ciudad muy compacta, donde viven más de 1,5 millones de personas en poco más de 10.000 ha. El verde total es de 2.800 ha (un 28% del total), de las que unas 1.000 ha corresponden a verde urbano (el 10% del total). Las principales áreas verdes de la ciudad son Collserola (1.795 ha) y Montjuic (con unas 300 ha.). Los investigadores del ICTA-UAB han cuantificado los servicios de regulación del verde urbano. El verde de la ciudad de Barcelona absorbe unas 305 toneladas de contaminantes atmosféricos y 20.000 toneladas de CO2 al año. También han realizado un estudio centrado en Collserola, que es el pulmón de la ciudad. A nivel metropolitano, los investigadores analizaron la capacidad de los diferentes espacios verdes (Collserola, Delta del Llobregat y Montseny) de generar servicios ambientales y vieron que algunos estaban infrautilizados. En cambio, Collserola es un espacio muy importante a nivel de provisión de servicios ambientales por su proximidad a Barcelona y otras ciudades metropolitanas.

"Los sistemas urbanos generan múltiples servicios ecosistémicos para el bienestar humano, pero todavía tienen una consideración limitada en la toma de decisiones. Se debe buscar un enfoque multiescalar. La vegetación en Barcelona puede ser efectiva para las PM10, pero no en el caso del dióxido de nitrógeno (NO2), por lo que aunque incrementaremos el número de árboles no se mejoraría la calidad del aire en este contaminante, pero sí en otros factores", concluyó Baró.

Después de la charla, el grupo de dibujantes asistió al jardín de la Torre de las Aguas, un interior de manzana del Eixample derecha, para dibujar los espacios verdes urbanos.

 

Nelisa Barna - Parc de la Ciutadella, Barcelona